Reportage d' Yves Paquet sur un voyage chez les descendants des Wallons au Wisconsin.

Del poude di vî tchinisse.

dierin rapontiaedje - last update: 2004-02-04.

" On vî tchinisse " k' on lome eto " viye façon ", c' est ene abwesson å Wisconsin : vos maxhîz do wiski, do djus d' ceréjhe, ene ou deus yebes ki dinnut del boune gosse, vos boutez do seven up et des bokets d' glaece et a vosse santé !

Dressêye:

 


Amon nos cousins d' Amerike

Li Belgian Day a Brussele-e-Wisconsin, li 13 di julete 2003.

Kéne drole d' idêye di vni disk' avår ci ås Estats-Unis po filmer les cousses do Wisconsin. Alfén, poy ki nos î estans, ostant prinde les imådjes comifåt, c' est po "Kè diss ?", l' emission del Television Canalzoom.

Vo nos la etur soçons, dji m' vos les va prezinter :

Li Roger Ferron, waloncåzant, et s' feme Patti, ki m' riçuvnut e leu måjhone e Duval, Lussimbork-e-Wisconsin. Ådjourdu, 13 di djulete après-nonne, nos estans e Brussele-e-Wisconsin et i lût les cate soleas. Nos estans ashids li long del voye ki va sol pair [park], tot ratindant l' paråde, et dji sondje ki c' est l' prumî côp ki dj' va si rade po-z aler d' Namur a Brussels! Troes munutes! "Ké diss? Batisse!" Les deus viyaedjes sont-st a troes miles lon erî n' on l' ôte. On-z a vnou pa Misere, Rosiere, adonpwis passer pa Namur po-z ariver a Brussels. Sacwantes måjhones, on buro d' posse, on botike ewou çk' on vind did tot, li måjhone do Lions club, des cinses, ene eglijhe, ene cimintire, vo les la totes po Brussels. Li Roger, 72 ans, a rtrové on camaeråde : Andrew Injibos, 66 ans, cinsî di s' mestî, et taper ene divize e walon avou. Di tenawete, dj' etind ene djin ki passe lancî å Roger "bondjoû", sacwants mots d' walon, pwis rataker e l' inglès. Come li Roger e mi nos n' cåzans k' li walon eshonne, nos assaetchans naturelmint les djins a dvizer e walon avou nozôtes, ça va tot seu. Tén, vola Harry Chaudoir, prezidint 30 ans å long di l' Associåcion Belgian American Club, ki s' djoke et nos raconter ene fåve tote e walon, l' Harry. Tot d' on côp, on-z etind do brût, ene petaråde : "C' est les vîs sôdårds do Wisconsin", s' apinse li Roger. Il sont shuvous pa des camions, des tracteurs, des djins a tchvå... Li defilé a cmincî. Des djins lançnut des kinikes ås efants tot l' long del voye, gn a del djin... Vla l' batea metou so pîs pa l' Peninsula Belgian American Club. Kim, li sicretaire, Janet et Kristin Alberts, Monsieu Fontaine sont so l' vaguinne*, moussîs come do tins "des vîs parints" come i l' dijhnut låvå. Astampé so l' tchår, Monsieu Fontaine mi respondrè e walon et m' espliker k' c' est les dames k' ont-st aprusté l' batea ewou çk' on-z a scrît les nos des dijh prumires familes bedjes k' ont-st ebagué d' nos campagnes å Wisconsin aviè 1853. Tén, vla les deus adjeyants d' Walin k' arivnut a grandès ascoxheyes tot passant a costé des limouzines, des tchårs di totes les sôres. I ratrapnut l' pere Noyé et rpasser minme les indyins k' sont la avou leus ptits tchvås. Après l' paråde, nos irans mougnî bedje adlé "Couns" å cåbaret do cwén. Nos î trovans des poes d' Rome cûts e for, del djote, des cûts cabus, des tripes, del tchôde poye et des Belgian pies ki sont-st ene miete pus tenes ki les dorêyes d' amon nozôtes. Nos î mougnrans avou Yvan et Margaret Draize Lampereur ki dj' vos prezintrè pus tård. Nos rescontrans des ôtes soçons da Roger, waloncåzants eto, di 65 et montant*, lomés Devillers, Lefevre, Delfosse et co bråmint des ôtès djins d' nos djins tot binåjhes di cåzer belje*. Après-z awè mougnî so tos nos dints, nos irans vudî sacwants pintes dins l' park, schoûter del muzike, vey danser et continouwer li rpoirtaedje. I m' fåt trover des djins po fé les interviews e walon et sortot cmincî a rcweri comint çki l' langue sorvike etur Green Bay et Sturgeon Bay amon les pus djonnes des dschindants des Bedjes abagués å Wisconsin

.a shure...

* ene vaguinne e walon do Wisconsin, c' est ene tcherete a cwate rowes. * 65 ans et montant, c' est l' manire di dire vaila: 65 ans et d' pus. * cåzer belje å Wisconsin, c' est cåzer l' walon k' vaila, les Flaminds ont-st apris ossu.


Yves Paquet, 6/9/03, divins:


Li langue walone amon les Ferron, ene famile bedje do Wisconsin.

En 1840, Maximilien Feron, li fi da Simon Feron et da Julien di Måyen s' a maryî e l' eglijhe d' Ernaedje, viyaedje do ban d' Djiblou, avou Mareye-Tereze Dupierreux, li feye da Francwès Dupierreux et da Mardjôzef Loze.

Il ont ndalé e l' Amerike e 1856 avou leus shijh efants. Li pus vî des fis, lomé Djan-Djôzef a yeu on gamén ki s' loméve Florean, vinou å monde å Wisconsin. Si fré Emmanuel a yeu ene feye ki s' loméve Ursule. Les deus cuzéns, Ursule et Florean ki sont les vîs-parints da Roger, s' ont maryîs avou l' minme no da Ferron k' a wangnî on " r " di pus.

Dji m' vos va prezinter m' camaeråde Roger, 72 ans, cåzu 73, dischindant des 12 djins k' ont vnou d' Ernaedje, sorlon Monsieu Jean Ducat, curé a Bieme e l' Beldjike, k' a fwait li stude djeneyalodjike del famile Ferron. Des ôtes familes end ont ndalé di Golzine, Sombrefe, Såvnire, Tourene...et abaguer eto dins ç' cwane la etur Green Bay et Sturgeon Bay.

Todi waloncåzant, nosse Roger k' est bilingue walon-inglès, fjheut l' tournêye di lacea et i boutéve avou onk di ses frés, Dareeil, 65 ans, dins ene froumadjreye ene miete pus lon k' el måjhone ewou çk' i vicnut co asteure.

Noste ome est avnant, simpe, et todi d' boune umeur. I cnoxhe tos les Bedjes did vela et a dedja vnou sacwants côps e l' walonreye. Padvant s' måjhone, les drapeas amerikin, bedje et walon. Il m' riçût amiståvmint e s' måjhone e Duvall. C' est on ptit viyaedje di trinte djins pierdou å mitan des lådjès campagnes. Sacwants måjhones, ene cimintire, on cåbaret et vo les la totes.

Li famile Ferron est pattavå l' viyaedje. Li måjhone di droete, c' est onk di ses fis, adonpwis l' famile da Dareeil. Di l' ôte costé a l' gåtche mwin, c' est les måjhones di deus ôtes di ses fis, pu, di l' ôte des costé del mwaisse-voye, c' est co todi l' raculot des fis ki vike avou s' famile.

Dareeil coprind l' walon et i l' cåze assez bén. On côp k' i s' mete a l' ridjåzer sacwants munutes, on voet k' el langue lyi rvént. Dabôrd ki Calton, li pus djonne des frés da Roger nel sait cåzer : " Papa, m' dijha-t i Roger, lyi cåzéve walon et lu respondeut en inglès.  Mins a nos otes Dareeil et a mi, nos parints nos cåzént todi walon."

- Mi, dit-st i co Roger, dj' a-st aprin l' inglès tot moussant e scole a 6 ans.

Do costé des soûs da Roger, Mildird, 71 ans coprind co l' walon sins l' polu cåzer mins Lavean, 69 ans a maryî on Almand et n' coprind pus l' langue di ses tayons. Dins l' parintêye nolu nel sait scrire.

Po les Ferrons, come po cåzu tertos å Wisconsin, li walon est ene langue cåzeye mins nén scrîte. Deus des efants da Roger, Gerard, 40 ans et Corlyn, 48, ans conoxhnut co sacwants mots come : " bondjoû, berlik berlok, cwè çki fwait, nodidju d' tchinisse, godferdom, va-z è cayî les mayis ... ".

Les ptits-efants da Roger dijhnut k' i sont Bedjes sins dire platezak k' i sont Walons. Por zels come pattavå l' Wisconsin li langue ki nos cåzans, leu grand-pere et mi, c' est do bedje. Danelle, ome pitie båshele di 11 ans, vént co beacôp e l' måjhone di s' grand-pere. Ele ni coprind nén l' walon et sait djusse dire :  " bondjoû ".

Dj' a dmande ås ptits-efants rashonnés tins d' ene rinchinchote s' i cnoxhént co des mots e bedje.

Vola les 7 mots k' ont vnou so l' tåve do grand raploû k' el famile fwait on côp par moes : 1) grosse såçusse; 2) grosse pronne; 3) båjhe mi cou; 4) ça va bén; 5) c' est bea; 6) bondjoû; 7) nodidju.

So les 7 pitits-efants, d' ene ådje ki va d' 16 a 28 ans, 6 efants dijhnut k' il årént di l' agrès po-z aprinde li bedje et shuve des cours. Ene pitite feye da Roger, Catie, 18 ans  m' a priyî di vni djouwer å couyon, djeu k' elle î djowe tofer e scole. Catie est ariveye cåzu å coron del high school k' on lome " umanités " amon nozôtes. Ele ni cnoxheut ki " båjhe mi cou ".

A Grand-Lé -- k' a stî rlomé Lincoln dispu sacwants anêyes --, nos avans stî djouwer å couyon avou les swessante ans et montant ki piyane miyane s' ont rmetou a cåzer e bedje avou mi. Nos avans djouwé å couyon eto å cabaret amon Djoe Smith tot dvizant walon.

Dj' a rlevé des mots byin da Roger et d' ses soçons do Wisconsin :

on vî tchinisse; u: ene viye façon: l' abwesson "nåcionåle" d' avår la.

des kinikes: des boubounes, des tchocolåt.

beacôp = sovint.

speler = mårker avou des letes. egzimpe : ci n' est nén spelé l' minme.

cåler po fé on telefonaedje.

Bouter po mete ou stitchî. 

60 ans et montant = po dire 60 ans et dpus.

supôze = ratindou ou reki; par egzimpe : il n' est nén supôze vini.

Fé les mitchots= fé les ptits pwins.

Ene vaguén = one tcherete ås 4 rowes.

fé adåner= po fé aredjî.

Corecter po coridjî.

Les vîs-parints, mi viye-mårene; po lomer les grands-parints.

Måss= po lomer li saison do bontins ou l' pretins.

On Belgian pie del tåte (rascovrowe).

Gn a deus ratourneures ki rvegnnut sovint : " va-z è cayî les mayis " et " båjhe mi  cou ".

Deus ôtes m' ont shonné beles :

" li boure a doirmou tot seu " po dire k' il est deur.

" Elle a lavé les lokes a l' bolante aiwe, ça fwait k' les lokes ont rastrindou, c' est po ça k' on voet k' on-z est si gros. "


Yves Paket, nén eplaidî.


L' abagaedje des Walons å Wisconsin.

Li prumî batea bedje arive a Detroit e 1800.

E 1838 arive a Green Bay, Wisconsin, li reverant Fr. Florimond Bonduel.

E 1850, deus d' nos djins viként å Wisconsin : Alexander Alexis et Albert Nazelle.

Li 5 di djulete 1853, a Noû-York, gn a dijh familes bedjes k' abagnut. Il ont stî amoennés do batea k' est evoye d' Antwerpen li 18 mai 1853 : François Petiniot, Jean Mårtén, Philippe Hannon, Joseph Moreau, Etienne Detienne, Adrien Masy, Mårtén Påke, Jean-Baptiste Detienne, Joseph Jossart, Lambert Bodart.

Deus familes, Mårtén Påke et Jean Mårtén cwitnut l' grope po Philadelphia. Les ôtes endè vont po l' Wisconsin et s' mete dins l' coine di Green Bay ewou çk' il atchteynut èn årpint (i fåt 2 årpints et dmey po fé èn ectåre) po on dolår et 25 cenes. Il lomnut leu viyaedje " ås Prumîs Bedjes " k' i dvénrè après Tchampion.

Leus vijhéns sont les indyins Potowatami ki lzî mosternut comint tchessî, efoumer l' tchå, fé del sirôpe. Il ont stî foirt amiståves et serviåves.

Les Bedjes ont scrît a leu famile po leu raconter comint çk' el Novea Monde esteut. Ces letes la ont-st enondé des ôtès familes a vni d' Walonreye. C' est insi, k' etur 1854 et 1858, 15.000 Walons ont tot vindou po vni do Nôr del province di Nameur et do Sud do Roman Payis aviè l' Wisconsin, et s' mete etur Green Bay et Sturgeon Bay, po-z î fé 14 pårotches.

Bråmint d' zels estént cinsîs ou ovrîs : munujhî, mårxhå, ovrî d' foidje, coibjhî, et tchik et tchak. I cåzént tertos walon sins l' saveur sicrire. Gn aveut eto des Flaminds k' ont-st arivés e Wrighstown, Rockland, Preble et Humboldt.

Pu a vnou l' guere civile ki branmint des Bedjes s' î ont stî bate.

E 1871, ç' a stî l' grand feu e Peshtigo. Vaila tot l' viyaedje a broûlé et, li minme djoû, li feu a prin a Chicago. Après l' feu, les Bedjes on rbasti leus måjhones avou des brikes estô do bwès. Minme li Rwè d' Beldjike a aidî tot dnant 5.000 dolårs di s' potche.

Après 1880, gn a des Flaminds k' ont vnou d' Heverlee, di Blanden, di Sint Niklaas, di Valbeek et Bierbeek po s' mete dins l' Nôr-Ess do Wisconsin. Gn a eto des ôtès k' ont vnou d' l' Urope po s' mete å Wisconsin : des Bowemyins et des Polonès.

Po rtrover les nés-natifs did vaila, dj' a stî so Peshtigo et passer pa li ptit viyaedje del nåcion Oneida, des indyins del famile des Irocwès k' ont vnou d' Noû-York après l' guere. Ces djins la disfindnut leu langue, li " Mohawk language " et leus uzances.

Dj' a-st aprin a dire : " She kù " (bondjoû), " on' vki wah " (årvey),  et dischovri k' i metnut leu langue e scole, zels, po sayî del transmete.

Dji m' dimande bén douvént çk' on les lome " les såvadjes ", mi, ces djins la !


Yves Paquet, nén eplaidî.


Li Langue walone amon les cousins d' Amerike.

 Mi soçon Roger Ferron m' a tcheryî pattavå les Bedjes do Wisconsin.

Nos avans stî po cmincî amon Monsieu Harry Chaudoir, li pere k' a yeu djusse 100 ans li 14 d' awouss 2003.

Monsieu Chaudoir cåze pus rade walon k' i n' cåze inglès. Eshonne avou les Draize, Harry Chaudoir et l' Roger, nos avans passé l' après-nonne a dvizer walon. Dji vneu di fé l' cnoxhance del cope Draize-Lempereur ki dji vos va prezinter.

Yvan, 83 ans, a bouté come cinsî pu come electrizyin po rfé les radios et televuzions. Si pere esteut cinsî et aveut studyî disk' å cwatrinme livea. I cnoxheut ene miete l' inglès. Mins cåzer foirdivant e walon avou Yvan. Ses vîs-parints ont vnou d' Timploû et cwand dj' etin cåzer l' Yvan, dj' etin cåzer a môde des viyaedjes a Bijhe di Nameur.

Margaret, 79 ans, esteut dame di scole po les hût prumirès anêyes primaires. Li cope cåze mitan walon et mitan inglès. Deus djins mo amiståves po nos rçure dins ene grande plaece padzo l' måjhone et nos raconter leus pasmints d' tins.

A costé di s' mestî, l' Yvan djouwéve del muzike. So l' côp, vo l' la ki va rcweri s' trompete et shofler sacwants notes. Il a-st aprin l' guitåre eto. Mins c' est aprume come mwaisse a danser k' i s' a fwait conoxhe.

Margaret, leye, aveut come pasmint d' tins l' coujhene et les tradicions. Dins on live, ele a rashonné des rcetes di coujhene bén d' amon nozôtes. On-z î trove comint fé des wåfes ou del tiesse pressêye et sacwants lenes so les uzances et tradicions d' Beldjike : li Sint-Nicolai, li Noyé, l' årchitecteure bedje et tchik et tchak.

Li live si lome :  " Belgian American Heritage ".

A Grand-Lé (Lincoln), nos avans rtrové les ancyins k' î djouwnut ås cåtes. Nos passans pa l' vizite del cimintire ewou çk' on rtrove les nos bedjes : Naze, Devillers, Boulanger...

Roger m' a prezinté les moirts di s' famile.

A l' såle del pårotche a costé d' l' eglijhe, nos nos rtrovans avou les troes- et cwate-côps-vint et dvizer e bedje. Divant l' dinner, nos djouwans å bingo, di cwè rivni avou sacwants manoyes did pus ki cwand on-z a moussî ddins. Après l' dinner, nos djouwrans å couyon et å Châscop.

Etur les côps, dj' a sayî d' lire sacwants powezeyes e walon et dji m' a rindou conte ki po les ancyins, i gn aveut troes liveas d' målåjhîsté: cwand les djins arocnut so on mot, i sont pierdous come si leu tuzaedje si djokéve di rôler e walon et rpasser totshûte e l' inglès. Kécfeye k' avou mi accint k' est diferin, ça rind co pus målåjhey po-z adviner l' sinse do mot dins l' fråze et k' i n' fwaiynut pus ene foice po cachî pus lon. I gn a bén seur eto l' ådje ki rind pus målåjhey l' ovraedje d' ene novele informåcion, paski l' lingaedje powetike a ses rujhes et ses mots bén da lu.


Yves Paquet, nén eplaidî.


Nosse langue tele k' on l' pout co etinde å Wisconsin.

A Grand-Lé k' on lome eto Lincoln, i gn a des mots et des ratournures ki rexhnut tot seus del boke di nos djouweus d' cåtes come " atådje ene miete " et co bén ds ôtes.

A Brussel, dj' a vizité li cinse del famile Englebert. Nosse dame coprind l' walon et Monsieu l' cåze come dins m' payis. I m' va espliker dins on walon ki rshonne å ci do payis d' Djiblou-Walin k' il a atchté on tipi d' indyin -- ou d' " såvadje " come il dijhnut låvå so on môde amiståve -- et m' el mostrer dins s' djårdén.

Å cåbaret amon Joe Smit, ki doet aveur åtoû des 53 ou 54 ans, dj' a stî djouwé couyon so l' boird do contwer et cåzer bedje. Li Joe est cnoxhou dins tote li coine, c' est kécfeye li pus djonne waloncåzant naturel do Wisconsin.

E Sturgeon Bay, dj' a rescontré Elmir (79 ans) et Florence (69 ans) Dedecker ki cåznut walon ossu åjheymint k' e l' cope Draize ki dji vos a prezinté dins l' troejhinme boket rapoirt ås cuzéns d' Amerike. Avou leus soçons Ågusse Hayot (69 ans), èn abaguant direk di Rmeton et s' feme Emma, nos n' avans måy cåzé on mot d' inglès et passer l' vesprêye a dvizer walon come si on esteut å raploû des walons Scrijheus d' après l' Banbwès ou d' ene soce di rcåzeus d' walon e l' Beljike. Après, les Dedecker m' ont moenné e leu måjhone fé l' vizite di leu corti. Elmir m' a cåzé des moxhons, des finchs, des pierots,...et Florence des cabus, des poes d' Rome, des canadas di s' djårdén.

A l' shijhe e l' måjhone Roger Ferron -- dj' endè cåze come si ç' sereut l' minne télmint k' dj' î esteu a mi åjhe, nos rçuvans des soçons po taper ene divize e walon. Cwand ça n' esteut nén les Draize, c' esteut les Delfosse ou les Jeancarts ki nos vnént raconter e walon les sovnances di leus voyaedjes å payis di leus vîs-parints. On côp, i m' ont espliké comint fé po-z atraper ene pouwante biesse [raton-laveur ?].

Sacwants djoûs pus tård, li pouwante biesse s' a metou dins li ståve amon Roger. I l' ont apicî, metou dins ene gayole avou ene coviete ådzeu po k' ele ni pixhe nén et pu l' låtchî. D' on côp d' fizik, li fi da Roger l' a fwait passer dins l' ôte monde.

Si vos alez vaila, vos froz bén seur come mi dandjreus, tot trevåtchant les vetès campagnes, vos pasroz pa les cinses et les silos, po-z ariver a Nameur boere ene boune Chimai å Belgian Bar adlé l' eglijhe, nén lon erî del sicole wice k' el Peninsula Belgian American Club fwait ses raploûs.

La eto vos resconterroz les Bedjes vinous boere on côp et taper ene divize.

Si vos les atôtchîz e walon, vos voeroz k' on vos pout co coprinde et k' des cis k' i gn a vos vont responde sacwants mots et mwints côp sacwants fråzes e walon.

Kécfeye ki vos sondjroz come mi k' i n' est nén co trop tård. Mins k' il est grand tins d' enonder vaila on cours di walon si on vout dner ene tchance a nosse bea lingaedje di sorviker amon nos cuzéns d' Amerike.

Å Wisconsin, dj' a oyou po l' prûmî côp des ratourneures ene miete råles come :

I nos è fåt tni conte dins nosse mape linwistike del langue walone.

Come i fåt aconter dins nosse cåte djeyografike del Walonreye k' i m' a falou troes munutes po rôler d' Nameur po-z ariver a Brussel.


Yves Paquet, nén eplaidî.


 Si des mots difficiles se présentent à vous sur ces pages, allez voir s'il ne sont pas expliqués dans le Splitchant motî do walon (avec brève traduction française).


 (Index des auteurs présentés sous forme pré-normalisée) Djivêye des scrijheus eplaidîs dizo cogne årmonijheye, mins tot wårdant ene miete l' accint. (Index des auteurs dont les textes sont disponibles en wallon commun) Djivêye des scrijheus k' ont scrît u k' ont stî rashious e rfondou walon

 (Back textes en wallon commun) Erdalans sol pådje des scrijhaedjes e rfondou walon.

(Back homepage) Alans rzè el mwaisse-pådje

(homepage wallon commun) Alans rzè eviè l' pådje moennrece do rfondou walon.


Sicrijhaedjes eplaidîs so les fyis avou l' åjhmince do scrijheu. Sacwants bokets scrîts ezès walons coinreces polèt aveur sitî ene miete rassonrés po poleur shuve pus åjheymint les mwaissès-rîles do rfondou walon.

Édition en ligne explicitement autorisée par l'auteur. Certains textes peuvent avoir subi des modifications mineures pour faciliter leur insertion dans le projet de langue nationale pan-wallonne.