Page de Jean Cayron

Pådje Djan Cairon

 dierin rapontiaedje - last update: 2011-07-09

Dressêye:

Sicrijhaedjes

Vicåreye do scrijheu


Li fén des Embarasses ?

Li 10 di nôvimbe, dj' a rescontré Belisario Domico Bailarin eyet Nora Domico Domico, deus moenneus do peupe Embera Katiosse, del Colombeye.

Ces djins la, les Embarasses, c' est onk des "peupes prumîs" ki vicnut co el Colombeye, on payis el guere dispoy des ans et des razans. Vaila i n' fwait nén bon viker, k' on soeye blanc, metisse, noer ou co pé... indyin (moens d' 2 åcints des djins).

Li margaye vaila s' fwait inte troes sôres di djins : l' årmêye, moennêye pal govienmint d' droete d' Àlvaro Uribe ; les paramilitaires, des milices di foite droete loyeyes avou des politikîs do povwer et adon les gueriyas di foite gåtche, les FARC et ds ôtes movmints comunisses.

Ces gueriyerosses la vicnut el djungue, lon erî d' tot. Eyet, ewou çki gn a des gueriyerosses, i gn a ossu des paramilitaires et des sôdårds. Et inte di zels, les Amerindyins. Ces-cis dmandnut d' dimorer neutes : nén po l' årmêye, nén po les paramilitaires, nén pol gueriya. Po les margayeus, s' on n' est nén avou zels ons est disconte zels. Et vo les ci disconte tertos so leu prôpe daegne, zels ki volnut l' påye.

Les Emberasses c ' est 4000 djins, 500 familes, e depårtumint di Córdoba. Dins les anêyes nonante, li govienmint a fwait basti ene grande astantche po l' electricité et enaiwer 7400 ectåres di leus meyeusès teres, "pol bén do payis". Sins lzî dmander leu-z advize, mågré les clawes del mwaisse lwè. Metingues, rotaedjes, campagne daegnrece, des samwinnes d' ocupåcion do ministere di l' Evironmint, procès disconte l' estat … al vude. I n' riçuvront ki kékès çanses et des aides pol santé.

Asteure, les pexhons ont disparexhous, ou divni tot ptits, et les efants toumèt malådes. Les plaeces sacrêyes ont stî enaiwêyes, les vîs bateas n' savnut pus fé les longuès distances, i fåt des moteurs. Les liårds k' il ont wangnî ni sont rén divant les pietes, et les novelès rascråwes, come les djonnes ki boevnut, evnd.

Ådjourdu, l estat vout basti ene novele astantche, ût côps pus grande kel prumire (57 000 ha, li mwetî do Roman Payis), sol minme Rio Sinu et so les minmès teres. Il ont djusse candjî l' no do pordjet.

Ci deujhinme båraedje la, c' est codåner li peupe Emberasse a moirt. Les cis k' åront l' pus di tchance si rtrovront ezès bidonveyes, les ôtes dizartêyront.

C' est po ls aidî ki des soces d' avår ci moennront ene campagne e 2010 po les sotni. Et sayî d' arester l' moude d' on peupe pol diswalpaedje d' on payis, et çouci, cénk cints ans après l' peupe-sipata [génocide] do discovraedje di l' Amerike.


Djan Cayron, li 2 d' decimbe 2009; foû di Li Rantoele 52, ivier 2009-2010.


Nameur, Parfonsåt, Wisconsene

Cisse shijhe la, l' vénrdi 10 di decimbe, dins ene måjhon da Parfonsåt, on hamea del comene d' Åve, e Roman Payis, li Ciné Club Citoyen de Profondsart passe li fime “Namur Wisconsin” do fjheu d' fimes Xavier Istasse. Après l' fime ons a ataké ene bate di dvizes avou si oteur et les djins do hamea. Ene clapante shijhe.

Li fime

Å dijh-nouvinme sieke, des anêyes 1830 ås anêyes 1860, dipus d' 15.000 Walons do mitan då Roman Payis et dal bijhe del province di Nameur bagnut foû d' leu payis et prinde li batea a Anverse pol novea monde. Ces djins la, di Gré, di Walin, d' Inguezêye ou co d' après Djiblou n' avént pus bråmint d' espwer el Waloneye. I gn aveut vaici des djins d' trop et pont d' tchamps assez po coûtiver et wangnî s' crosse. Li tere prometowe si loméve les Estats Unis. Et c' est après Green-Bay, e l' Wisconsene, k' on ls evoyrè eyet zels î fé catoize pårotches : des viyaedjes ki s' lomnut co ådjourdu Namur, Rosières, Brussels ou co Grand-Leez (ribatijhî dispoy Lincoln e-n inglès, lu k' esteut grand et laid...).

Les prumîs iviers sont målåjheys. I fwait disca moens d' 20 dgrés. End a mwints ki volnut rintrer dins leu payis, l' Beldjike, mins i n' ont pupont d' cwårs po-z î raler. C' est avou l' côp d' sipale des Indyins Potowatami, leus vijhins, k' i lomnut les "såvaedjes", k' il arivnut a passer leus prumîs iviers. Les indyins lzî aprindnut comint pexhî et tchessî låvå, efoumyî l' tchå, fé del sirôpe eyet sortot comint fé des måjhons d' bwès.

Ene pitite cominålté ki crexhrè adon, ki wådrè disca ådjourdu ses uzances et s' lingaedje : li "bedje".

Li "bedje", c' est insi k' i lomnut laddé l' walon. On walon do Roman Payis et d' après Nameur k' î a continouwé a viker sins waire candjî dispoy. I gn a låvå des mots et des ratourneures k' on n' ôt pus ciddé come "Dj' a fwin come Mouze a soe". Mins l' accint dmeure li minme k' amon nozôtes, et on les comprind bén. Ça n' est nén come les Francès et les Kebecwès.

Mins nerén, leu walon nos shonne pa des côps moens poli k' amon nozôtes : ons atowe dipus k' vaici, les djins "mougnnut" avou leu "panse" bråmint purade ki "mindjî" avou s' "vinte". Et les cis ki n' savnut k' dire deus mots d' walon c' est: "bondjoû" et "båjhe mi cou".

Ces djins la n' conoxhnut nén on seu mot d' francès, les walons k' ont-st abagué låvå nel cåzént cåzu nén. Et a scole, il ont-st aprins l' inglès.

I gn a co sacwantès viyès djins ki cåznut co l' walon, come Ed, onk des pus djonnes, ki dene des lçons d' walon après les dicåces d' avårla. Les djins d' moens d' céncwante ans, zels, cåznut inglès et n' savnut pus dire ki "bondjoû" et d' ôtès ptitès sacwès. Come vaici el Waloneye.

Li payis est conoxhou po ses "Belgian tripes" (des vetès tripes al môde do Roman Payis avou del vete djote) et ses tåtes ås pronnes ou å stofé.

Ons î djouwe å couyon et on danse li cwårêye danse, li "square dance" amerikinne al môde walone.

Li bate di dvize

Li fime si finit et l' bate di dvize ataker. Les troes cwårts des djins vaici vegnnut d' après Brussele et n' sont-st e Roman Payis k' dispoy waire. Il ont moens d' cwårante ans et ont d' l' agrès pol passé do viyaedje. Ça n' est nén les Bruslers come on nos prezinte todi et ki n' ont rén a fé del tuzance walone. Mins i nel conoxhnut waire. Onk ou l' ôte a grandi, come mi, e Roman Payis et a oyou cåzer ene miete walon cwand il esteut djonne, do costé d' Djodogne ou d' Nivele. I nos schoûtnut voltî berdeler e walon et nos dmander "Continuez, j'écoute la langue."

Gn a Julien, k' ses parints vegnnut d' Nivele eyet d' Lovén, ki cache après ses raecenes et k' a bråmint d' l' agrès pol walon et motoit l' raprinde.

Michel, lu, vént d' Coût-Sint-Stiene. Si mame esteut flaminde. Si famile a-st abagué po trover ene cinse el Waloneye. Li pere di s' feme esteut å cmince franskiyon ey adon divni flamingant... I comprind bén l' walon mins nel sait cåzer.

I gn a ossu kékes walon-cåzants. Michel Gigot, metans, ki vént d' Walin et k' si fré a rçû on djoû ene lete d' on vî cuzén d' Amerike k' aveut trové si adresse on n' sait comint. Ådjourdu il berdele pa emile avou zels. Il a stî aclevé e walon mins s' pa lyi cåzéve li francès. Et a scole, on s' fijheut pûni s' on cåzéve li walon.

I gn a sortot Leyon et s' feme, ene cope di vîs cinsîs d' Parfonsåt ki savnut dire kî vikéve dins tchaeke måjhon del coine dins l' tins. Li vicante memwere del plaece. L' ome a si avisse so ttafwait et arinner les Brusselwès sol politike, sol lingaedje d' avår la et tchik et tchak. Ons ôt bén k' l' atuze di "francofone" n' egzistêye nén vraiymint por li. Ons est el boesse "Walon", "Brusselwès" ou "Flamind".

Bråmint des djins trovnut k' on rsint pus li tuzance walone après Nameur k' e Roman Payis, a pårt dins des coines come Nivele, ewou çki les djins ont co des atnances a leu payis.

Xavier Istasse esplike pocwè k' il a fwait c' fime la. I n' conoxheut nén vraiymint l' walon mins l' aveut dins l' oraye dispoy si efance. Il aveut ddja fwait on prumî fime so les Acadyins. Tot rivnant a Nameur il a oyou cåzer d' ces Walons d' Amerike la et s' rinde conte k' on n' les aveut pus filmé dispoy les anêyes septante (i n' conoxheut nén l' fime di 2003 da Yves Paquet).

Il a rtrové les minmès djins k' i gn a cwarante ans. Il overe pol moumint so on live sol sudjet avou ene pårteye e walon. Mins il a do må a awè on côp d' sipale des otorités. I nos raconte ki çou k' l' a sbaré laddé, c' est k' les payizaedjes sont les minmes ki vaici. Ene pitite Hesbaye e l' Amerike.

Xavier nos raconte ossu ene pitite fåve ki s' a vormint passé. Dins les anêyes septante, i gn a yeu des avions etirs avou des Walons d' Beldjike k' ont vnou viziter les Walons del Wisconsene, 450 d' on côp. Et les Amerikins fé l' minme dins l' ôte sinse, a 100 ou 150 waloneus. On grope d' amerikins s' ont rtrové on djoû disforvoyîs a Lovén, el Flande. On Namurwès ki passéve a l' aweure par la a oyou cåzer walon et ls a atôtchî. "D' ewou vnoz ?" dit-st i l' ome. "Ons est des Amerikins" respondnut i. "Ça n' est nén possibe !" dit-st i. Et potchî a Nameur amon l' govierneu eyet l' borguimwaisse. Il ont stî rçûs a Nameur avou tos ls oneurs. C' est ç' djoû la k' l' amisté Waloneye-Wisconsene a skepyî.

Mins ådjourdu, ciste amisté la toûne a brouwet d' tchikes. Li dierin côp, i n' estént pus k' dijh a rvini ciddé et pus onk a co sawè cåzer l' walon. Et dispoy kel fime a stî tourné, gn a bråmint k' ont morou d' cancers a cåze des tchimistreyes k' on spritche låvå ezès tchamps.

Xavier a don veyou les dierins walon-cåzants del Wisconsene.

Ciddé, el Waloneye, li walon est co bén vicant mins i nos fårè waitî di n' nén fini come les cuzéns d' Amerike.

Li shijhe si finit. Ene sacwè s' a passé cisse nute la. Des djins s' ont rescontré et ont mia comprins d' ewou çki les djins d' avår ci vnént et cwè k' c' est leus raecenes...

Gråce a on voyaedje e l' Wisconsene !


Djan Cayron, foû di Li Rantoele 57, bontins 2011.

  • Pådje "Aberteke" so les Walons del Wisconsene.